• Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Home - Museu de Dalt Vila - L'època púnica
Porno
Error
  • JFTP::login: Unable to login
  • JFTP::write: Unable to use passive mode
  • JFTP::write: Unable to use passive mode
  • JFTP::write: Unable to use passive mode
  • JFTP::write: Unable to use passive mode
  • JFTP::write: Unable to use passive mode
  • JFTP::write: Unable to use passive mode
  • JFTP::write: Unable to use passive mode

L'època púnica

Correu electrònic Imprimeix PDF

 

Barri industrial de terrisseries de la ciutat d'Eivissa.
Restes d'un taller. Segle II aC.

 

A partir del final del segle VI aC, Eivissa s'integra dins l'esfera d'influència de Cartago. Des d'aquests moments, arriben a l'illa nous contingents de població púnica que es mesclen amb el primitiu poblament fenici, la qual cosa provoca, durant tot el segle V aC, un important creixement demogràfic que té com a conseqüència dos fets fonamentals:

Per una banda, el creixement de l'establiment de la badia d'Eivissa, que esdevé un important centre urbà, amb una població d'alguns milers d'habitants i amb una topografia consolidada, que es mantindrà invariable durant tota l'Antiguitat: la ciutat a la vessant septentrional del puig de Vila, als peus del qual s'estenia el port i, probablement, una zona portuària de drassanes, magatzems, mercat, etc.; la necròpolis al puig des Molins, uns 500 m a ponent de la ciutat; i una important zona industrial, on es concentraven les diverses terrisseries que proveïen la ciutat -i possiblement tota l'illa- d'envasos ceràmics tant per al consum intern com per a l'exportació.

Per l'altra, a partir de mitjan segle V aC, el creixement de la població possibilita la colonització de tot el territori eivissenc (Formentera continua sense cap nucli de població permanent) amb la instal.lació d'un gran nombre d'establiments rurals, tant a la costa com a l'interior, encarregats de l'explotació directa dels recursos de l'illa, que comptaven amb la seva pròpia necròpolis.

Tot això fa possible un canvi de model econòmic, ja que Eivissa passarà de ser un centre receptor i redistribuïdor de mercaderies d'altres procedències, a ser un important centre productor i exportador a gran escala de productes propis, que seran presents, sobretot les àmfores, a un gran nombre de centres urbans i poblats indígenes de tota la Mediterrània occidental.

Va ser a les Balears on l'activitat dels ebusitans era més intensa, cosa que els va portar a fundar assentaments permanents, com el de l'illot de na Guardis (Mallorca).

Aquest creixement comercial permetrà que Eivissa, al principi del segle III aC, encunyi moneda, la qual es caracteritza per la imatge del déu Bes.

 

 

Moneda de plata púnico-ebusitana

 

 


 


Estela púnica de Ca Na Rafala
(Sant Rafel, Sant Antoni de Portmany)

 

 

En les guerres Púniques, Eivissa fa costat a Cartago. Durant la segona d'elles, l'any 217 aC, és assetjada pels romans, que no aconseguiran sotmetre-la, i el 205 aC acull l'esquadra cartaginesa, a la qual assorteix de provisions, armes i homes per continuar la campanya a les illes Balears.

Després de la Segona Guerra Púnica, entre els anys 200 i el 125 aC aproximadament, Eivissa coneixerà un període de gran prosperitat en què s'intensificarà l'activitat comercial, que ara devia estar sota el control estricte dels romans. No obstant això, a partir del 123 aC, en què les tropes romanes conquistaren Mallorca i Menorca, Eivissa iniciarà una etapa de recessió econòmica: cessa l'activitat dels establiments a les Balears, s'abandonen diverses instal×lacions rurals i deixa d'encunyar-se moneda.

En un moment del qual es desconeix la data, Eivissa esdevé una ciutat federada de Roma. Això, que implicava la submissió a l'Estat romà a canvi de mantenir una certa autonomia interna, va suposar el primer esglaó en el procés de dissolució de les estructures sòcio-econòmiques de l'illa i la integració successiva en les estructures estatals de Roma.

 

 

Durant el segle I aC, Eivissa serà l'escenari d'alguns episodis de les guerres civils romanes: l'any 81 aC el desembarcament de Sertori i el 47 aC la conquesta de l'illa per Gneu Pompeu. Hi ha també símptomes d'una certa recuperació econòmica, Formentera està ara en procés de ser poblada, torna a encunyar-se moneda i diversos autors llatins parlen de les excel×lències d'alguns productes del camp eivissenc. Però el fet més cert és que el potencial i el paper d'Eivissa en el context mediterrani ja no tornarà a ser mai el d'abans. Ara, irremissiblement, les Pitiüses, anomenades Ebusus pels romans, es diluiran en el si d'un imperi de cada vegada més vast.

 


Ceràmiques gregues                                                

 

Els materials pertanyents a l'època púnica es troben exposats a la sala de la següent manera:

Vitrina 8: LA RELIGIÓ A L'EIVISSA PÚNICA

Vitrina 9: SANTUARI DE S'ILLA PLANA (final del segle VI-V aC)

Vitrina 10: SANTUARI DES CUIERAM (final segle V-III aC)

Vitrina 11: CERÀMICA PÚNICO-EBUSITANA ARCAICA (ca. 525-425 aC)

Vitrines 12 i 13: CERÀMICA PÚNICO-EBUSITANA CLÀSSICA (ca. 425-250 aC)

Vitrines de la 14 a la 17: CERÀMICA PÚNICO-EBUSITANA TARDANA (ca.250-25 aC)

Vitrina 18: ÀMFORES PÚNICO-EBUSITANES (final segle VI-I aC)

Vitrina 19: IMPORTACIONS PÚNIQUES (seglesV-I aC)

Vitrines 20 i 21: IMPORTACIONS GREGUES (segles V-III aC)

Vitrina 22: IMPORTACIONS IBÈRIQUES (segles III-I aC) I IMPORTACIONS TALAIÒTIQUES (segles IV-II aC)

Vitrina 23: IMPORTACIONS CAMPANIANES (segles III-I aC)

Vitrina 24: IMPORTACIONS ITÀLIQUES I HEL.LENÍSTIQUES (segles III-I aC)

Vitrina 25: ÀMFORES D'IMPORTACIÓ (segles V-I aC)


Ceràmiques púnico-ebusitanes d'època clàssica o mitjana.


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


 




 



 



 


 

 


 



 

 


 

 

 


Butlletí informatiu

El museu de Puig des Molins.pdf

 

Design by i-cons.ch / etosha-namibia.ch  / Joomla templates / Quality wallpapers