• Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Porno

La necròpolis

Correu electrònic Imprimeix PDF
EL JACIMENT

El Puig des Molins va ser el cementiri de la ciutat d’Eivissa durant tota l’Antiguitat. Està situat uns 500 m a ponent del Puig de Vila, on està emplaçada la ciutat des de que va ser fundada al segle VII aC. El pujol del Puig des Molins forma part d’un petit massís muntanyenc, situat al sud-oest de la badia d’Eivissa. Aquest massís s’inicia en el costat oriental amb el Puig de Vila i s’estén cap a l’oest, formant una petita carena amb tres elevacions de 61, 47 i 41 m sobre el nivell del mar. Aquesta petita serra rep el nom genèric de Puig des Molins perquè tenia molins de vent en el cim des del segle XIV com a mínim, encara que avui solament en queden alguns exemplars, en desús dels segles XVIII i XIX. Des del punt de vista geomorfològic, el turó on es troba el jaciment presenta un pendent fort en el costat sud, que cau cap al mar. Aquest vessant meridional, que ha estat en gran part urbanitzat, a més està tallat per una antiga pedrera –es Clot Vermell– que, afortunadament, no va arribar a afectar la necròpolis en cap moment. El vessant nord, en canvi, presenta un desnivell moderat, des d’aproximadament els 43 als 12 m sobre el nivell del mar, que pot dividir-se en dos trams de pendent homogeni. El tram superior, de pendent més pronunciat, abasta des del cim, aigües a dalt, fins a l’antic front de la pedrera que està a pocs metres de l’edifici del Museu. El tram inferior s’estén des del front de la pedrera fins al carrer actual; fins a la urbanització d’aquesta àrea, el pendent disminuïa gradualment fins a fondre’s amb el pla circumdant.

La part baixa del vessant septentrional de l’elevació intermèdia va ser el lloc que els fenicis fundadors de la ciutat d’Eivissa, a mitjan segle VII aC, triaren com a lloc per a cementiri dels seus difunts. Aquest cementiri inicial ocupava una zona concreta, d’uns 10.000 m2 d’extensió. Des de llavors i durant tota l’antiguitat, aquest pujol va ser el solar on es va situar la necròpolis urbana. La ciutat va quedar situada en el veí puig de Vila, en el vessant nord d’aquest, on avui dia es conserva la part més antiga de la urbs, coneguda com Dalt Vila, que al segle xvi va ser envoltada per l’imponent recinte emmurallat edificat per iniciativa de Felip II. Així, com és habitual a les ciutats fenícies, l’espai dels vius i el dels morts estaven propers, encara que separats per un accident geogràfic, en aquest cas un petit tàlveg (actuals carrers de Joan Xicó, Tanit i Joan Planells). En època púnica, des de finals del segle vi fins a mitjan segle IV aC, el cementiri experimentarà un enorme creixement com a conseqüència del desenvolupament de la ciutat. La seva extensió serà de 5 ha, aproximadament. Les sepultures es distribueixen per tot el vessant septentrional, des del cim, que sembla que va constituir el límit físic de l’antic cementiri, fins al pla situat al peu, on en aquest període es va instal·lar el conjunt de tallers artesanals que elaboraven ceràmica i que en època romana, una vegada abandonada l’activitat artesanal, es va convertir en la zona d’expansió de la necròpolis durant l’època imperial i fins a l’antiguitat tardana.


L’element més abundant i característic del jaciment són els hipogeus púnics, que consten d’un pou rectangular d’accés i cambra subterrània, generalment de forma quadrangular. Molts dels seus pous varen ser utilitzats pels camperols, en època moderna i contemporània, per plantar-hi arbres fruiters, sobretot oliveres, que actualment confereixen al lloc la seva fisonomia característica. A causa de la cobertura de sediments i vegetació, exteriorment només són visibles uns 350 o 400 hipogeus; no obstant això, a partir dels mostrejos de densitat realitzats en diversos sectors del jaciment, el nombre real s’estima entorn dels 3.000, sense comptar altres tipus de sepultura.

 

En època romana (segles I-V dC), l’àrea del cementiri s’estén des de la part baixa del Puig des Molins cap al nord, fins a arribar a l’avinguda Espanya, i fins i tot al carrer d’Aragó, als segles de l’antiguitat tardana (VI-VII dC).

Com a conseqüència de l’explotació agrícola del jaciment als últims segles, la superfície va ser abancalada i coberta amb arbres fruiters, principalment oliveres, alguns ametllers, garrofers i figueres, generalment plantats en els pous d’accés de les tombes. En l’actualitat, a causa de la interrupció de les labors agrícoles en les últimes quatre dècades, tota la superfície del jaciment es troba coberta per una capa de sediment sobre la qual s’ha desenvolupat una vegetació arbustiva silvestre espessa que oculta la major part de les sepultures existents. D’aquesta manera, deixant a part la casa pagesa, els únics elements en superfície sobreposats al jaciment original són diverses parets de pedra seca aixecades al segle xix per fer bancals de cultiu, algunes de les quals es varen desmuntar a principis del segle xx, durant les grans campanyes d’excavacions arqueològiques.

El ràpid creixement de la ciutat en els anys seixanta, setanta i primera meitat dels vuitanta del segle XX i la protecció –encara que parcial i insuficient– que s’ha exercit sobre el jaciment, han motivat que aquesta zona sigui una àrea verda de l’eixample urbà, lliure d’edificacions. D’aquesta manera, la zona arqueològica del Puig des Molins conserva en l’actualitat una extensió de 5 ha. Això suposa la conservació gairebé íntegra de la necròpolis d’època púnica. L’expansió urbanística certament va afectar el jaciment, però la major incidència va ser a l’àrea septentrional, en la part baixa del pujol i l’inici del pla on, encara que és cert que s’ha perdut una porció de la necròpolis fenícia i púnica, el més afectat ha estat el conjunt de tallers púnics d’elaboració de ceràmica que se situaven al costat del cementiri, i també les ampliacions de l’àrea d’enterraments d’època imperial romana i de l’antiguitat tardana. A l’interior de l’àrea conservada, només els enfonsaments d’algunes cambres a causa de la mala qualitat de la roca calcària i l’existència en alguns punts de petites pedreres per a l’extracció de pedra n’han alterat l’estructura original. Va ser en el buit de la pedrera antiga principal on es va aixecar l’edifici del Museu Monogràfic, l’any 1935. La documentació de l’obra ens permet saber que la construcció de l’edifici va afectar un nombre reduït sepultures que es trobaven en el seu subsòl. En conjunt, no obstant això, es pot afirmar que totes aquestes alteracions suposen una pèrdua mínima, de només algunes desenes de sepultures d’entre els milers existents.

Cal assenyalar que en el passat, des de l’antiguitat fins al segle xx, molts dels hipogeus els varen saquejats lladres de tombes” i “cercadors de tresors”, l’efecte dels quals més visible va ser la perforació de les parets laterals de moltes cambres per poder passar a les contigües.

També, com ja s’ha dit, molts de pous d’hipogeu es varen usar per plantar-hi arbres, principalment oliveres, moltes centenàries, que creixen a l’àrea del jaciment. No obstant això, totes aquestes alteracions no suposen una distorsió de l’estructura original de la necròpolis que n’impedeixi la comprensió. Per contra, avui dia poden ser considerades com a testimonis de valor històric indubtable que il·lustren altres activitats humanes realitzades en el jaciment. Quant als saquejos, atès que els rituals funeraris incloïen la deposició en les tombes de béns materials que en ocasions eren valuosos, lògicament hi havia lladres de tombes des de l’antiguitat i en tots els períodes, fins al segle xx –quan es produeix l’espoli més intens– i els seus testimonissón un document més que forma part ineludible de la història del jaciment. En el cas dels arbres, en particular de les oliveres, lluny de suposar un detriment per a l’aspecte visual del jaciment en l’actualitat, no hi ha dubte que són un valor afegit que s’ha convertit en un dels senyals d’identitat del Puig des Molins i que, en conseqüència, ha de ser cuidat i mantingut en el futur.

En definitiva, avui es pot afirmar que el Puig des Molins és la necròpolis antiga més important de l’illa, on s’han realitzat les majors campanyes d’excavació i la que ha proporcionat les sèries de materials més nombroses i variades, la qual cosa la converteix sens dubte en el major jaciment arqueològic de les Pitiüses i en fita fonamental per a la investigació i reconstrucció de la història de la ciutat i l’illa durant l’antiguitat. A més, les 5 ha que s’han conservat de la seva superfície original la converteixen en l’actualitat en la principal necròpolis púnica de la Mediterrània. Per això va ser inclosa en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO –al costat d’altres béns culturals i naturals que integraven la candidatura “Eivissa Biodiversitat i Cultura”– en la sessió plenària celebrada a Marràqueix al desembre de 1999.

 

 

 

 

 

 


Butlletí informatiu

El museu de Puig des Molins.pdf

 

Design by i-cons.ch / etosha-namibia.ch  / Joomla templates / Quality wallpapers