• Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Home - Museu de Dalt Vila - La colonització fenícia
Porno

La colonització fenícia

Correu electrònic Imprimeix PDF

Jaciment fenici de sa Caleta
(Sant Josep de sa Talaia)

La investigació arqueològica evidencia que fenicis procedents de l'àrea de l'estret de Gibraltar s'establiren a Eivissa en la segona meitat del segle VII aC. Aquesta és una data tardana dins el marc de la seva expansió pel Mediterrani, ja que havien fundat nombrosos centres a Occident ─alguns tan importants com Gadir (Cadis)─ des de principi del segle VIII aC. El motiu principal de l'establiment dels fenicis a Eivissa fou, probablement, ocupar un enclavament estratègic en les rutes navals, en un moment en què, a la zona andalusa, sembla que s'iniciaven problemes de proveïment de matèries primeres i també enfrontaments amb els indígenes. En aquestes circumstàncies, l'assentament a Eivissa els permetia d'ampliar la projecció comercial cap a la franja costanera que comprèn el llevant ibèric, Catalunya i el sud de França, on podien obrir nous mercats.

La instal·lació dels fenicis a Eivissa va produir-se, principalment, a dos enclavaments: sa Caleta i la badia d'Eivissa. Formentera, en canvi, no va ser ocupada i, de fet, no hi ha proves de cap poblament estable a l'illa durant alguns segles.

L'establiment fenici de sa Caleta és a la costa sud-occidental de l'illa, en una petita península coneguda com sa Mola de sa Caleta, que domina una cala apta com a embarcador i refugi de naus. En aquest lloc es conserven les restes d'un establiment, possiblement fundat cap al 625 aC, l'extensió original del qual superava els 30.000 m2 i, per tant, el devia ocupar un grup format per alguns centenars d'individus. A més de les activitats domèstiques i productives pròpies de la vida quotidiana (pesca, elaboració del pa, teixit), les excavacions han documentat una pràctica important d'activitats industrials, principalment la metal.lúrgia, evidenciada per la troballa de forns per a la fundició, escòries i nòduls de mineral, sobretot galena argentífera que, probablement, importaven del litoral ibèric, tot i que no es descarta que procedís de les mines eivissenques de s'Argentera (Santa Eulària des Riu).

Detall d'un forn (Sa Caleta)
(Sant Josep de sa Talaia)

Sembla que sa Caleta devia ser una factoria de característiques similars a les que existien a la costa oriental andalusa (Cerro del Prado, Cerro del Villar, Morro de Mezquitilla, Chorreras, etc.). L'urbanisme de l'establiment es fa palès a algunes zones ja excavades, com l'anomenat barri sud. No es tracta d'un urbanisme ortogonal de carrers rectes, sinó de la juxtaposició d'àmbits rectangulars amb diferents orientacions, deixant petits espais lliures en forma de carrerons o placetes, en una de les quals hi ha un forn, segurament per a la cocció del pa.

Malgrat la considerable extensió i infraestructura del poblat, aquest va tenir una vida curta, no gaire més de quaranta anys, ja que fou completament abandonat de manera pacífica a començament del segle VI aC, i tot indica que els seus habitants s'instal.laren a l'enclavament fenici de la badia d'Eivissa que, d'aquesta manera, va esdevenir l'únic nucli de població de l'illa. La causa d'aquests canvis va ser que la situació de la colònia ebusitana només feia viable el seu desenvolupament a partir d'una intensificació de l'activitat comercial, per a la qual l'assentament de sa Caleta mancava de condicions.

L'establiment fenici de la badia d'Eivissa, que va ser fundat probablement a la darreria del segle VII aC, és l'origen de la ciutat d'Eivissa. Algunes troballes arqueològiques indiquen que el primitiu hàbitat fenici va situar-se dalt el puig de Vila, on avui s'ubica la part antiga de la ciutat (Dalt Vila). El desenvolupament urbà al llarg de la història no n'ha deixat restes; no obstant això, hi ha evidències que permeten suposar l'existència també d'una zona de vivendes, o potser de magatzems, a la part baixa, a prop de la línia costanera, on s'ubicaria el port. De totes maneres, avui, la principal font d'informació sobre els fundadors de la ciutat són els enterraments del sector nord-occidental del puig des Molins, on s'establí el cementiri inicial en què s'inhumaren les restes de les primeres generacions dels fenicis establerts a Eivissa, per bé que no s'ha de descartar que existís més d'un lloc d'enterrament.Durant el segle VI aC, la gran badia eivissenca ─que és, sens dubte, el millor port de l'illa i tenia unes dimensions considerablement majors que en l'actualitat─ esdevindrà un important centre portuari al qual arriben productes procedents de tota la Mediterrània ─Egipte, Grècia, Magna Grècia, Sicília i Etrúria, i també dels centres fenicis del Mediterrani Central (nord d'Àfrica, Sicília Occidental i Sardenya)─ i, des d'Eivissa, seran comercialitzats a les costes peninsulars ibèriques.


 

Atuell fet a mà trobat a Sa Caleta       (Sant Josep de sa Talaia)

Ceràmica fenícia de vernís roig trobada a Puig des Molins (Eivissa)

Kantharos etrusc
Puig des Molins (Eivissa)

Els materials pertanyents a la colonització fenícia es troben exposats a la sala de la següent manera:

Vitrines 4 i 5: SA CALETA

Vitrina 6: BADIA D'EIVISSA - ÀREA DEL PUIG DES MOLINS

Vitrina 7: RELACIONS COMERCIALS





 


Butlletí informatiu

El museu de Puig des Molins.pdf

 

Design by i-cons.ch / etosha-namibia.ch  / Joomla templates / Quality wallpapers