• Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Home - Museo de Dalt Vila - La prehistoria
Porno
Error
  • JFTP::login: Unable to login
  • JFTP::write: Unable to use passive mode
  • JFTP::write: Unable to use passive mode
  • JFTP::write: Unable to use passive mode
  • JFTP::write: Unable to use passive mode
  • JFTP::write: Unable to use passive mode
  • JFTP::write: Unable to use passive mode
  • JFTP::write: Unable to use passive mode

La prehistòria

E-mail Imprimir PDF
There are no translations available.

Ca na Costa (Formentera)

 

D'acord amb les dades actuals, tot i que no es descarta la presència humana en èpoques anteriors, la primera població estable s'instal.là a les Pitiüses en un moment molt tardà de la prehistòria, abans del tercer mil·leni aC. La cultura material d'aquests primers pobladors era molt similar a la pre-talaiòtica de Mallorca i Menorca. Tenien una estructura social basada en unitats de caràcter familiar que habitaven en establiments sedentaris ubicats a llocs plans sense mesures defensives aparents (cap de Barbaria, es Banc, etc.) ─encara que també ocupaven coves (cova des Fum). L'economia es basava en la ramaderia ─i probablement també en la pesca─, i es complementava amb l'agricultura, la recol.lecció i la cacera. Un clar exponent del desenvolupament tècnic, social i cultural d'aquesta població és el monumental sepulcre megalític de ca na Costa (Formentera).

 

 

 

L'evolució d'aquest poblament durant l'edat del bronze és poc coneguda. El procés de desenvolupament cap a formes d'organització social més complexes, que a les Balears va ocasionar la formació de la cultura talaiòtica, a Eivissa i Formentera tot just es va encetar. Sembla que la població va tendir a agrupar-se en unitats majors (poblat del puig de ses Torretes) i a cercar ubicacions topogràfiques, generalment elevades, que en facilitassin la defensa; les coves són molt utilitzades (cova des Riuets, cova Xives i cova des Cuieram), i també s'han documentat restes constructives de caràcter defensiu (sa Cala, punta Jondal, puig Redó), que tal vegada són indici de tensions entre diferents comunitats. D'altra part, la troballa d'una sèrie d'objectes metàl.lics ─en alguns casos agrupats en dipòsits (Xarraca, la Savina, can Mariano Gallet)─, que per la seva tipologia poden datar-se en el bronze final, indica que les Pitiüses estaven imbricades en xarxes d'intercanvis per mitjà de les quals, al començament del primer mil·lenni, es relacionaven amb comunitats de diverses àrees geogràfiques, principalment amb les Balears i les regions peninsulars veïnes.

Recipients ceràmics de la Cova des Riuets (Formentera)

 

La prehistòria de les Pitiüses acaba en la segona meitat del segle VII aC amb la colonització fenícia.

 

Els materials pertanyents a l'època prehistòrica es troben exposats a la sala de la següent manera:

Vitrines 1 i 2: CALCOLÍTIC - EDAT DEL BRONZE ANTIC I MITJÀ

Vitrina 3: BRONZE FINAL

 

 


Objectes metàl.lics del dipòsit de Can Marià Gallet (Formentera)

 

 

 


Boletín informativo

¡¡¡ VISÍTANOS !!!

El museu de Puig des Molins.pdf

Design by i-cons.ch / etosha-namibia.ch  / Plantillas Joomla • calidad de fondos de escritorio