• Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Home - Museo de Dalt Vila - Piezas destacadas
Porno
Error
  • JFTP::login: Unable to login
  • JFTP::write: Unable to use passive mode
  • JFTP::write: Unable to use passive mode
  • JFTP::write: Unable to use passive mode
  • JFTP::write: Unable to use passive mode
  • JFTP::write: Unable to use passive mode
  • JFTP::write: Unable to use passive mode
  • JFTP::write: Unable to use passive mode

Peces destacades

E-mail Imprimir PDF
There are no translations available.

 

Inventari: 10025/129

Clasificació Genèrica: Terracota

Objecte: Pebeter

Tipologia: I de Pena. Sèrie II, 5.4.c de San Nicolás. A de Muñoz Amilibia

Matèria: Ceràmica

Tècnica: A motlle

Dimensions: Amplada = 8 cm; Pes= 275 gr; Alçada total= 15,6 cm; Base (diàmetre)= 8,5 cm; Boca (diàmetre)= 9,6 cm

Descripció: Pebeter de cap femení, d'embalum complet realitzada mitjançant motlle bivalve. El motlle de la part posterior presenta un orifici de 2,3 cm de diàmetre. L'anterior representa un cap femení, amb el cabell dividit en dos per una ratlla al mig i recollit cap a enrere amb una cinta blens separats cap amunt. Presenta un kalathos torrejat decorat amb dos aus enfrontades i al mig tres objectes rodons o fruits. Porta arracades en forma de boles a manera de carràs. Al coll té una rosassa central a manera de fermall que subjecta la túnica representada per unes línies incises. La cassoleta superior que tanca el kalathos presenta cinc orificis, conservant restes de combustió. Conserva restes de la pintura vermella del cabell. Pasta de color ocre.

Datació: 225 aC - 101 aC   Finals segle III-II aC

Contexte cultura/Estil: Púnic

Procedència/Jaciment: Avinguda Espanya, 3. Eivissa

Classificació raonada: Aquest tipus de figures son peces que a la seva funció primordial de pebeter, uneixen sempre la representació d'un bust femení més o menys proveït de guarniments i atributs. Solen portar el peinat simètricament distribuït amb ratlla al mig i cobert amb un conjunt d'espigues i dues aus afrontades o tres fruits. Aquest tocat va coronat amn un kalathos més o menys desenvolupat, que és precisament sobre el que apareixen els forats del cremador. En general les arracades són en forma de carràs, i unes cintes o bandes. La seva confecció està feta a força de dos motlles anterior i posterior, amb juntures que solen ser molt patents, més la peça superior amb cinc perforacions, que remata el kalathos. Són sempre buides i duen a la part posterior un forat de seguretat que garantitza una cocció sense fractures. La part inferior amb molta freqüència va també tancada amb una tapa semblant a la superior, però sense perforar.Aquest tipus de peces es troben tant a les zones subjectes a influències gregues directes (Ampuries, Ullastret, Levant, etc.), com a les monopolitzades de major influència semita (Càdis o Eivissa ). Des de les primeres troballes d'aquestes peces es va suscitar el problema de la seva significació i es van donar les més variades interpretacions, tractant de explicar la utilitat d'aquestes figures i la identificació de la suposada divinitat representada: Tanit, Demeter, Ceres, Core, etc. En particular d'aquesta peça es pot dir que és una variant torrejada del Tipus I de Pena; tipus A de Muñoz Amilibia i tipus 5.4.c. de San Nicolás

Bibliografia: FERNÁNDEZ GÓMEZ, Jordi H.; MEZQUIDA ORTI, Ana; RAMON TORRES, Joan. Pebeteros con representación leontocéfala de la calle Aragón, 33 (Eivissa). Imagen y culto en la Iberia prerromana: Los pebeteros en forma de cabeza femenina.
Spal Monografías, IX. pp. 85-108..
Sevilla: Universidad de Sevilla, 2007. p. 86.

SAN NICOLÁS PEDRAZ, María del Pilar. Las terracotas figuradas de la Ibiza púnica. Roma: Consiglio Nazionale delle Ricerche, 1987. p. 92, tav. XX, 2 y 3.

 

 

 

Inventari: 01684

Clasificació Genèrica: Terracota

Objecte: Figura

Tipologia: I A de Ferron / Aubet

Matèria: Ceràmica (Pasta ceràmica de color ocre fosc, amb abundants partícules de mica i calç).

Tècnica: A torn. Pintat a pinzell. Presenta decoració a força de bandes creuades amb serrells a la cara anterior i posterior de la figura en tonalitat vermellosa. Modelat. Elements plàstics com les orelles, els braços (plegats i dirigits cap al pit) i els sins, s'han modelat manualment de manera independent i s'han afegit sobre la peça encara fresca. Incisió.

Dimensions: Amplada màxima= 11,2 cm ; Pes= 505 gr; Alçada = 21,6 cm; Diàmetre màxim= 9,25 cm

Descripció: Figura femenina feta a torn, de cos acampanat, amb cap cilíndric. Els ulls i la boca han estat realitzats mitjançant una obertura horitzontal. Les orelles, els braços (plegats i dirigits al pit) i els sins han estat afegits amb posterioritat. El sexe està indicat mitjançant un triangle incís amb una ratlla vertical en el seu interior. La cintura està marcada mitjançant un filet circular en relleu. Presenta decoració a força de bandes creuades amb serrells a la cara anterior i posterior de la figura en tonalitat vermellosa. Damunt el cap, decoració amb forma d'estel de sis puntes. Pasta de color marró clar.

Datació: 525 aC - 476 aC   Finals segle VI - principis del segle V aC.

Contexte cultura/Estil: Púnic arcaic

Procedència/Jaciment: Illa Plana. Eivissa

Classificació raonada: Aquest tipus de figures, de les quals es conserven representacions tant femenines com masculines, tenen el seu origen a Xipre i apareixen a Cartago i Sardenya amb una cronologia que abasta des dels segles VII-V aC. Aquestes terracotes van aparèixer a l'interior d'un pou o bothros, lloc on es dipositen els exvots del temple ja sigui per un cessament del santuari o per un excés d'exvots del mateix. L'existència d'un bothros, sempre lligada a la presència de santuaris, així com a l'exclusivitat d'aquestes figures a Illa Plana, ja que no han aparegut en altres jaciments de l'illa, pot ser interpretat com el resultat del monopoli que exercien els sacerdots sobre els exvots i ofrenes, la qual cosa permet plantejar la possible existència d'un santuari a l'indret, encara que les seves restes no hagin estat localitzades. No se sap amb certesa a quina divinitat estava dedicat el santuari, s'ha barrejat la possibilitat que estigués destinat a Bes, Eshmun o Adonis. Sembla clar que les figures han d'interpretar-se com a representacions de devots i no de divinitats, per la qual cosa l'estudi de les mateixes ens impideix concretar el culte exacte practicat al santuari. El que és bén clar és que es tracta d'un culte de caràcter fertilístic. L'estudi de les figures permet diferenciar diverses fases d'utilització del lloc sagrat. La primera fase, segle VI – inicis del segle V aC estaria marcada per la utilització de terracotes acampanades senzilles, com aquesta, i amb dos tipus de produccions una de major qualitat que l'altra.

Bibliografia: ALMAGRO GORBEA, María José. Corpus de las terracotas de Ibiza. Bibliotheca Praehistorica Hispana, núm. XVIII. Madrid: 1980. Pàg. 67, làm. IX, 1.

FERRON, Jean; AUBET SEMMLER, María Eugenia. Orants de Carthage. Cahiers de Byrsa. Serie Monographique. Vol. VI (2 vol.) Paris: Librairie Orientaliste Paul Geuthner, 1974. Pàg. 127, làm. CXXII.

HACHUEL FERNÁNDEZ, Esther; MARÍ COSTA, Vicent. El santuario de la Illa Plana (Ibiza). Una preopuesta de análisis. Treballs del Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera, núm. 18. Eivissa (m): Govern Balear, 1988. Pàg. 78-79, làm. VII.

ROMÁN FERRER, Carlos. Antigüedades ebusitanas. Barcelona (m): Tipolografía La Academia, 1913, làm. V.

TARRADELL, Miquel. Terracotas púnicas de Ibiza. Barcelona (p): Editorial Gustavo Gili, SA, 1974. Pàg. 180-181.

VVAA Hannibal ad portas. Macht und Reichtum Karthagos. Grosse Sonderausstellung des Landes Baden-Wüttermberg im Badischen Landesmuseum Schloss Karlsruhe (25,09,04-30,01,05). Alemania: Landesmuseum, 2004. Pàg.138.

VVAA La mirada del passat. L'empremta de les grans civilitzacions de les Illes Balears. Sa Llonja. Juliol-Agost de 1998. Palma de Mallorca: Govern Balear, 1998. Pàg.76

Ingrés: 01/1913. Donació. Sr. Juan Román i Calvet.

 

 

 

Inventari: 01680

Clasificació Genèrica: Terracota

Objecte: Figura

Tipologia: III A de Ferron / Aubet

Matèria: Ceràmica (Pasta ceràmica de color ocre fosc, amb abundants partícules de mica i calç).

Tècnica: A torn. Modelat (Elements plàstics com les celles, els braços, el gran collaret i l'òrgan sexual, s'han modelat manualment de forma independent i afegit sobre la peça encara fresca). Pintat a pinzell (Dues bandes de color vermell, situades en l'esquena de la figura). Cocció oxidant.

Dimensions: Alçada= 24,1 cm; Amplada màxima= 12,2 cm ; Pes= 880 gr; Alçada = 21,6 cm; Diàmetre màxim= 10,2 cm

Descripció: Figura masculina feta a torn, de cos ovoide i base convexa, a la qual se li han afegit elements plàstics de manera manual. El cap és ovoide, amb el nas en forma de bec d'ocell molt cap a fora i marcat. Els ulls allargats i lleugerament ametllats, estan perforats, mentre que les celles han estat modelades emprant dos pegots semicirculars de fang. L'òrgan sexual masculí, tots dos braços i el gran collaret, han estat efectuats mitjançant afegits de fang, i modelatges sobre la peça encara fresca per unir-los a aquesta. El braç esquerre sosté el penis i el dret, que es dirigeix cap amunt, ha perdut la mà. En la part posterior de la figura apareix una obertura rectangular que deixava en comunicació la part interior buida amb l'exterior a través de l'orifici del penis. Està decorada amb bandes vermelloses verticals per darrere dels braços, aplicades amb  pinzell. La pasta ceràmica és de color ocre vermellós clar. Al marge de la fractura de la mà, es troba completa i en perfecte estat de conservació.

Datació: 450 aC - 401 aC   Segona meitat del segle V aC.

Contexte cultura/Estil: Púnic clàssic

Procedència/Jaciment: Illa Plana. Eivissa

Classificació raonada: Aquestes terracotes, que tenen una cronologia del s. IV aC., van aparèixer a l'interior d'un pou o bothros, lloc on es dipositen els exvots del temple ja sigui per un cessament del santuari o per un excés de exvots del mateix. L'existència d'un bothros , sempre lligada a la presència de santuaris, així com a l'exclusivitat d'aquestes figures per a l'Illa Plana, ja que no han aparegut en altres jaciments de l'illa, pot ésser interpretat com el resultat del monopoli que exercien els sacerdots sobre els exvots i ofrenes, la qual cosa permet plantejar la possible existència d'un santuari en el lloc, encara que les seves restes no hagin estat localitzades. L'estudi de les figures permet diferenciar diverses fases d'utilització del lloc sagrat. Aquest tipus s'enclava dins de la tercera fase d'ocupació, s. V aC., coincidint segurament amb el tancament del santuari i la col.locació dels exvots al bothros cap a la fi del segle. Es tracta d'un conjunt de peces de forma ovoide, totes masculines, com a única representació de la fertilitat. No se sap amb certesa a quina divinitat estava dedicat el santuari, s'ha barrejat la possibilitat que estigués destinat al dios Bes, Eshmun o Adonis. Sembla clar que les figures han d'interpretar-se com a representacions de devots i no de divinitats, per la qual cosa l'estudi de les mateixes ens impideix concretar el culte exacte practicat en el santuari, a tot estirar, precisar que es tracta d'un culte de caràcter fertilístic.

Bibliografia: ALMAGRO GORBEA, María José. Corpus de las terracotas de Ibiza. Bibliotheca Praehistorica Hispana, núm. XVIII. Madrid: 1980. Pàg. 71, làm. XVI, 4.

FERRON, Jean; AUBET SEMMLER, María Eugenia. Orants de Carthage. Cahiers de Byrsa. Serie Monographique. Vol. VI (2 vol.) Paris: Librairie Orientaliste Paul Geuthner, 1974. Pàg. 127, làm. CXXII.

FERRON, Jean; AUBET SEMMLER, María Eugenia.  Estatuillas de orantes del mundo cartaginés: tipología y cronología. Trabajos de prehistoria. Vol. 31  Pàg 253-276 Madrid (p): CSIC, 1974. Pàg. 275, Làm V Referència bibliogràfica sobre la tipologia de la terracota.

HACHUEL FERNÁNDEZ, Esther; MARÍ COSTA, Vicent. El santuario de la Illa Plana (Ibiza). Una preopuesta de análisis. Treballs del Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera, núm. 18. Eivissa (m): Govern Balear, 1988. Pàg. 78-79, làm. VII.

SAN NICOLÁS PEDRAZ, María del Pilar. Las terracotas figuradas de la Ibiza púnica. Roma: Consiglio Nazionale delle Ricerche, 1987. Làm. III, 7. Tipolografía La Academia, 1913, làm. V.

VVAA. Hannibal ad portas. Macht und Reichtum Karthagos. Grosse Sonderausstellung des Landes Baden-Wüttemberg im Badischen Landesmuseum Schloss Karlsruhe. ( 25/09/04-30/01/05) Alemania: Landesmuseum, 2004. Pàg. 138.

VVAA. I fenici. Moscati, Sabatino (dir). Milan: Bompiani, 1988. Pàg. 342, 2.

VVAA La mirada del passat. L'empremta de les grans civilitzacions de les Illes Balears. Sa Llonja. Juliol-Agost de 1998. Palma de Mallorca: Govern Balear, 1998. Pàg.76

Ingrés: 01/1913. Donació. Sr. Juan Román i Calvet.

 

 



 


Boletín informativo

¡¡¡ VISÍTANOS !!!

El museu de Puig des Molins.pdf

Design by i-cons.ch / etosha-namibia.ch  / Plantillas Joomla • calidad de fondos de escritorio