• Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Porno
Error
  • JFTP::login: Unable to login
  • JFTP::write: Unable to use passive mode
  • JFTP::write: Unable to use passive mode
  • JFTP::write: Unable to use passive mode
  • JFTP::write: Unable to use passive mode
  • JFTP::write: Unable to use passive mode
  • JFTP::write: Unable to use passive mode
  • JFTP::write: Unable to use passive mode

Història del museu

E-mail Imprimir PDF
There are no translations available.

Carlos Román Ferrer (1887-1930)

 

La història del Museu Monogràfic del Puig des Molins s'inicia el 8 d'octubre de 1929, amb motiu de la visita del rei Alfons XIII a Eivissa, aprofità l'arribada del monarca per plantejar-li un projecte ambiciós per al Puig des Molins. La visita real es va saldar amb un èxit notable perquè Roman obtingué el vistiplau perquè la necròpolis fos declarada monument històric artístic, el compromís de compra dels terrenys de propietat particular -la cessió dels quals es trobaven en mans de l'exèrcit- i la construcció d'un nou museu que acollís els importants vestigis arqueològics que abarrotaven el petit edifici que des de 1907 ocupava el Museu Arqueològic, situat al costat de la Catedral. Immediatament es va iniciar la redacció del projecte corresponent que preveia el tancament mitjançant un mur d'obra i de reixes que envoltava un perímetre de 1.198 metres, amb una superfície total de 77.500 m2, dels quals 62.300 m2 corresponien a propietats privades i 15.200 m2 a les del exèrcit. El cos total de l'obra es va xifrar en 700.000 pessetes.

 

 

La caiguda  de la monarquia i la proclamació de la república, el 14 d'abril de 1931, va frustar quest ambiciós projecte i va suposar la pèrdua d'una oportunitat única i extraordionària per a la conservació total del jaciment. No obstant això, molt ràpidament, sota el nou règim republicà, el 3 de juny de 1931 es va aconseguir que la necròpolis es desclaràs monument històric artístic. Però, curiosament, l'Ordre ministerial, tant important per a la futura conservació de la necròpolis, tenia l'inconvenient que no establia la delimitació del jaciment, potser perquè en aquell moment se'n desconeixen els límits exactes. Aquesta imprecisió va propiciar, en la práctica, que en les dècades següents el creixement gradual de la ciutat envaís, sense presses però inexorablement, l'àrea del cementiri, principalment la zona baixa d'aquest on els vestigis arqueològics, coberts per sediments gruixats, eren menys evidents.

La flamant Llei del patrimoni històric artístic de 13 de maig de 1933 tampoc no va significar un canvi notable. Roman va intentar, sense aconseguir-ho, rescatar el projecte del clos i de l'expropiació dels terrenys. La visita que el 4 d'abril de 1932 va fer-hi el president de la República espanyola, Niceto Alcalá Zamora, el va animar a això i, fins i tot, Roman va oferir gratuïtament una parcel.la de la finca de Can Partit, propietat de la seva família, per edificar-hi el nou museu.

D'aquesta manera es va aconseguir el compromís de construcció de l'immoble nou, sobre els terrenys del jaciment donats pel Sr. Roman, que albergaria a les seves sales les col.leccions arqueològiques d'Eivissa i Formentera. Es va redactar el projecte, que es va encarregar a l'arquitecte Francisco Roca Simó, i les obres, que havien de començar immediatament, s'adjudicaren el 24 d'octubre de 1935 al contractista Miguel Guasch Clapés. Per desgràcia, l'inici de la Guerra Civil va fer que la construcció, el lliurament de la qual s'havia de fer al desembre de 1936, es paralitzàs el 19 de juliol, quan només s'havien aixecat les parets mestres. Els paraments varen quedar sense acabar fins al 1965, data en què, amb un projecte modificat per l'arquitecte Antonio Roca Cabanellas, fill de l'anterior, s'acabà l'edifici del Museu Monogràfic del Puig des Molins. Aviat, però, es va fer evident que la nova construcció no tenia la capacitat suficient per complir l'objectiu inicial, que era acollir els materials de totes les excavacions realitzades a Eivissa i a Formentera; per això, es va decidir que es mantindria el petit museu de Dalt Vila com a museu general i el nou edifici es convertiria en museu monogràfic de la gran necròpolis del Puig des Molins, damunt de la qual s'assentava.

El nou museu va obrir les portes l'any 1966 per acollir la segona edició de la Bienal d'Art Contemporani d'Eivissa. Posteriorment al 1968, va ser inagurat definitivament com a Museu Monogràfic del Puig des Molins.

Des de llavors, el Museu ha passat per múltiples vicissituds i s'ha reformat diverses vegades per adaptar l'estructura a les necessitats museogràfiques de la institució. Ara, amb les instal.lacions i equipaments completament renovats, el Museu Monogràfic del Puig des Molins pretén no només ser un centre d'interpretació de la gran necròpolis ebusitana, sinó també l'estació de partida des del qual el visitant inicia un viatge a la mort en l'Eivissa antiga.

 


Boletín informativo

¡¡¡ VISÍTANOS !!!

El museu de Puig des Molins.pdf

Design by i-cons.ch / etosha-namibia.ch  / Plantillas Joomla • calidad de fondos de escritorio